 |
| Imperi xinès |
ÀSIA
La Xina tenia una densitat de poblacio força elevada, concentrada a les conques dels rius Huang He i lang-Tsé. Les terres d'aquesta àrea es caracteritzaven per una gran fertilitat, es destinaven al conreu de l'arròs.
L'imperi xinès, es va formar al segle III aC. Era un estat molt jerarquic i centralitzat. Les diverses dinasties en el poder van desenvolupar el comerç terrestre, flucial i marítim, un sistema monetari comú,escriptura ideogràfica i diversos avenços cientiífics i tèctinc, com ara la pólvora, el paper i la impremta.
 |
| escriptura ideogràfica |
ÍNDIA
Estava dividida en petits estats distribuïts entre les planes fluvials de l'Infus i del Gandes, i l'altiplà del Dècan o península del sud. Allà es van desenvolupar una agricultura molt rica, que permetia mantenir una alta densitat de població. El poder era centralitzat, amb un poder administratiu i un exèrcit que controlaven la població. La societat es dividia en grups tancats anomenats castes: SACERDOTS, GUERRERS, COMERCIANTS , CAMPEROLS i INTOCABLES. A les regilions tradicionals -Hinduisme i Budisme-
s'hi va afegir l'islaisme.
ÀFRICA MEDIEVAL
La franja del nord d'Àfrica estàva dominada pels musulmans. A l'Àfrica subsahariana, hi destacaven els regnes sudànics, caracteritzats per un sistema polític centralitzat i per la submissió de regnes satèl·lits, que pagaven tributs. Durant el segle XI,els estats subdànics es van cohesionar amb l'adopció de la religió islàmica.Eren societats agràries, però des dels seus nuclis urbans es duia a terme un intens comerç amb l'Índic i el nord d'Àfrica, monopilitzat per l'Estat i basat en la venda d'or, ivori i esclaus. A la zona sud del continent hi havia algun altre estat, però hi predominaven els pobles dispersos, sense organització estatal.
AMÈRICA
Nord: La dominaven els pobles caçadors i recol·lectors nòmades, també hi havien algunes civilitzacións agrícoles i urbanes.
 |
| America |
 |
| Piràmides de Mèxic. |
Sud: És caracteritzàven per una economia agrària, centrada en el blat de moro i la patata i pel gran nivell de desenvolupament tecnològic. Eren societats molt jerarquitzades i els estats eren centralitzats i teocràtics. Els coneixaments astronòmics i matemàtics que posseïen els van permetre establir calendaris molts precisos vinculats a les activitats agricoles. Eren politeistes, amb divinitats relacionades amb les forces de la natura. Destacava la civilització dels inques ( Perú ). La seva agricultura generava grans excedents gràcies a la utilització del guano. Els Inques es caracteritzaven per l'arquitectura de grans proporcions, especialment a la ciutat de Cuzco i per la seva riquesa en or i plata.
2-Els gans descubriments.
Causes i factors dels descubriments geogràfics:
En el segle XV, el món estava fragmentat en diverses civilitzacions que es mantenien força aïllades. Els europeus desconeixien l'existència del continent americà, d'Oceania i de la major part del continent africà i no tenien contactes directes ni amb l'Àfrica subsahariana ni amb l'Àsia oriental. A finals del segle XV i inicis del segle XVI, els portoguesos i castellans, als quals posteriorment s'unirien holandesos, anglesos i francesos, van descobrir nous territoris i van iniciar un domini econòmic , polític i cultural sobre la resta del món.
Aspectes econòmics:
A l'edat mitjana els europeus comerciaven amb l'interior d'Àfrica (Sudan) a través dels caravaners musulmans del nord d'Àfrica, que portaven or i esclaus cap al Mediterrani. El comerç amb Àsia, a través de la ruta terrestre de la seda i de la ruta marítima de les espècies, els musulmans del Pròxim Orient eren els intermediaris, aquets transportaven els productes a la Mediterrania oriental des d'on els mercaders venecians els feien arribar a Europa. A mitjans del segle XV, els turcs van interropre aquest comerç i els europeus van haver de buscar una ruta directa i sense intermediaris, que abaratís el preu dels productes.Aspectes polítics i religiosos:
Les monarquies de l'època finançaven els viatges marítims per augmentar els seus ingressos amb el tràfic comercial i amb l'explotació econòmica dels territoris conquerits.L'Església i els governants defensaven l'ampliació territorial com un mitjà per estendre la fe cristiana.
Aspectes científics:
 |
| Ptolemeu |
Aspectes tècnics:
Tots els motius anteriors van impulsar una renovació tècniva sense la qual no s'haurien pogut iniciar les grans expedicions.
- Perfeccionament dels instruments de navegació.
- Construcció de naus i caravel·les.
Els viatges dels portuguesos:
Durant la primera meitat del segle XV, els expedicionaris portuguesos van ocupar les illes Madeira i les Açores, i van desplaçar-se cap al sud , per la costa atlàntica d'Àfrìca.
El 1434 els portuguesos van arribar al cap Bojador i van començar a descobrir terres fins a llavors desconegudes.Entre 1434 I 1484 van arribar al cap Blanc, a la desembocadura del riu Senegal, allà van establir contactes amb el Sudan i van obtenir or i esclaus.
L'objectiu final era trobar una ruta directa per arribar a l'índia, i va ser possible quan Bartolomeu Dias de Novaes va doblar el cap de les Tempestes, o de Bona Esperança (1487), i van entrar a l'oceà Índic.
A l'any 1497, Vasco da Gama, va dirigí una expedició que va arribar a Calicut. Els portuguesos van establir bases comercials a tota la costa africana anomenades factories. Així els portuguesos van dominar les rutes de les espècies.
3-Descobriment i Conquesta d'Amèrica.
Colom i el descobriment d'Amèrica:
- Considerava que el perimetre del planeta era més petit que el real.
- Desconeixia l'existència d'Amèrica.
Los viajes de colon.
Els portuguesos van rebutjar el projecte de Colom , però va presentar-lo als Reis Catòlics i a l'abril de 1492 van signar les capitulacions de Santa Fe.
El viatge va ser dur i llarg, però el 12 d'octubre de 1492 van trobar terra, una illa de les Bahames, que Colom va anomenar Sant Salvador.
Va fer tres viatges més a Amèrica:
- 1494: L'Espanyola, Cuba i Jamaica.
- 1498: Illa deTrinitat i desembocadura de l'Oricono.
- 1502: Costes d'Amèrica central.
La primera volta al món:A l'any 1519, els castellans van organitzar una expedició, dirigida pel portuguès Magalhaes, que va aconseguir donar la volta al món i va demostrar l'esfercitat de la Terra. L'expedició va travessar l'estret de Magallanes, va navegar per l'oceà pacífic i va arribar a les Filipines, on va morir Magalhaes, i a les illes Moluques on es va enfrontar amb els portuguesos.
La conquesta d'Amèrica:
Els castellans van conquerir territoris continentals , per la qual cosa es van emfrontar amb els grans imperis precolombins: l'asteca i l'inca. La conquesta es va fer amb pocs soldats, per la superioritat militar castellana basada en les armes de foc, les armadures i les armes de ferro. A més els conqueridors van rebre l'ajut dels pobles dominats per grans imperis,perque els creien els seus alliberadors.
La conquesta de Mèxic ( 1519-1521 ): Obra de l'extremeny Hernán Cortés.L'expedició militar va sortir de cuba amb 11 vaixells, 900 homes, 32 cavalls i 14 canons. Van sotmetre a l'emperador Moctezuma, van ocupar Tenochitlán... . Els conqueridors van dominar el territori, que va ser anomenat Nova Espanya.
La conquesta de Perú ( 1531-1534 ): La va dirigir l'extremeny Francisco Pizarro. L'expedició estava formada per 180 homes i 37 cavalls. Pizarro va aprofitar les divicions internes entre els inques. El 1534 Pizarro va dominar Cuzco i va fundar la ciutat de Lima.
A mesura que es produïa la conquesta, s'iniciava la colonització, els espanyols van imposar la seva estructura social, els seus interessos econòmic i la seva cultura.
El nombre d'espanyols que es van establir a Amèroca i dels seus descendents vas ser relativament petit amb la relació de població autòctona. La societat americana estava dividida en diferents categories socials, de base ètnica: espanyols peninsulars " criolls " ( espanyols nascuts a Amèrica ), mestissos ( fills d'espanyols i americans ), mulats ( fills d'espanyols i negres ), i sense cap dret la població indígena, i els negres portats com a esclaus al Carib des d'Àfrica. Els indis van ser sotmesos a una forta explotació, ja que molts espanyols pretenien enriquir-se ràpidament per tornar a la península. Els indis estavan sota l'autoritat dels conqueridors.El grup superior de la població espanyola era format pels descobridors, els funcionaris i els propietaris de les terres i de les concessions mineres. La monarquia va repartir les terres entre els conquistadors i els va concedir el dret d'explotació de les mines, que eren de propietat reial. Les principals riqueses d'Amèrica eren les mines d'or i plata.
Altres imperis:
Portugal va decidir colonitzar Brasil a partir del 1530, per la qual cosa traslladà molta població africana.
En el segle XVII els Països Baixas es van apoderar de moltes colònies portugueses, com les illes Moluques , i van arrabassar a Portugal la ruta de les espècies.
Anglaterra va fundar factories a la costa de l'India i en algunes illes del Carib, i va establir una població permanent de grangers a la costa atrlàntica de l'Amèrica del Nord.
Conseqüències dels descobriments i del domini europeu:
El centre del gran comerç europeu es va desplaçar del Mediterrani a l'Atlàntic i es va iniciar un comerç mundial, dominat per Europa, amb rutes que s'estenien cap a Amèrica, les costes africanas, l'Índia, Indonècia, les Filipines, la Xina i el Japó. Mitjançant aquest comerç van difondre per tot el món nous productes, també van afluir a europa grans quantitas d'or i de plata.
També cal destacar l'increment del comerç d'esclaus. A més es va iniciar un important fluic d'emigració d'europeus cap a les noves terres dominades.
El comerç mundial al segle XVII:
Al llarg del segle XVII, els Països Baixos van controlar el comerç mundial dels productes asiàtics que arribaven a Europa i es van introduir en el comerç d'esclaus. Anglaterra (introduida en el comerç espanyol a Amèrica a través de pirates i corsaris), també va tenir una activitat comercial a l'Índic i Amèrica Central i Nord. França va rivalitzar amb els holandesos i anglesos per tal d'obtenir un paper creixent. D'altra banda, l'arribada de metalls preciosos a Sevilla va disminuir, junt amb les exportacions cap a Amèrica.
La societat Maia:
Els grecs d'Amèrica:Entre el segle III a. C. i la conquesta espanyola els maies van construir una civilització molt avançada.
El marc geogràfic: Els maies es van estendre pel Yucatán (Mèxic) i Guatemala, Hondures i Belize. Tenen un clima tropical.I té una estació humida ( pluges diàries ) i una estació seca.
Organització política: El seu origen,s'inicien al segle III a. C. Tot i que la majoria de les ciutats maies van ser conquerides pels espanyols als anys 1527.1546. La última , Tayasal, que va resistir fins al 1697. La civilització maia no era un imperi unificat. Cada ciutat dominava el territori del seu entorn. A vegades hi havien aliances entre ciutats, però també eren molt freqüents les guerres.
L'economia i la societat: La seva econimia girava a l'entorn del conrreu del blat de moro ( que construïa la base de l'alimentació ) Les noves ciutat ocupaven àrees de bosc que cremaven per per tal de poder conrear-les. Quan les terres ja no eren fèrtils s'iniciaven les imigracions cap a altres zones boscoses, on calia crear una nova ciutat. Les ciutats velles es quedaven perdudes entre la selva. Les ciutats s'estructuraven a l'entorn d'una gran plaça on és trobaven els edificis públics i els temples. Les ciutats eren governades per un rei sacerdot, que asolia el poder per via hederitària, que coneixia el calendari i regulava els treballs agrícoles.
La cultura i la religió: Els maias tenian una escriptura ideogràfica. Cada signe representava un concepte o idea. Teníen molt i molt bons coneixaments matemàtics i astronòmics, que els permetien determinar amb precisió la durada de l'any. La seva religió era politeista, i es basava en un gran nombre de relats mitològics. Practicaven sacrificis humans i l'antropofàgia.